Hui és un dia trist per als valencians. Hem perdut una oportunitat perquè es repare una injustícia i se’ns reconega el dret a legislar en matèria civil, dret que ens reconeix el nostre Estatut d’Autonomia.

Fent un xicotet repàs, direm que el Col-legi d’Advocats de Sueca es un Col-legi compromés amb la nostra terra, la nostra llengua i els nostres drets. Així s’arreplega en l’article 5 dels nostres Estatuts, on, al voltant del dret dels valencians, es diu que “El Col-legi d’Advocats de Sueca, continuant la via iniciada amb l’aprovació del Manifest pel Dret Civil Valencià, en 22 de maig de 1992, es declara compromés amb la plena recuperació i actualització de l’historic dret civil valencia, per la qual cosa promourá i recoltzará qualsevol iniciatives  que vagen dirigides a l’obtenció d’aquest objetiu.”

Ja abans d’arreplegar eixe ferm compromís als Estatutus, el Col-legi  ja havia començat a donar mostres dels mateix. Així, la primera reivindicació pública i oberta per part del Col-legi del nostre dret fou amb l’aprovació del “Manifest per el Dret Civil Valencià”, el 22 de maig de 1992.

Fou el ex Degá del Co-legi i abans Secretari, Joan Tamarit, el propulsor d’esta defensa. Com va dir en l’entrevista que li varem fer quan va ser nomenat secretari del Consell Jurídic Consultiu, la primera cosa que un pensa quan li parlen de dret foral es que es un dret fosilissat. Fou el  llavors Registrador de la Propietat de Sueca, Enric Solá, qui li va obrir els ulls al dirli que no era un Dret tan fossilitzat, sinó que encara era viu i que encara apareixien en inscripcions registrals referències a algunes institucions del Dret foral, com la fadiga  o el lluïsme.

Eixes paraules foren el motor per a trasladar a la Junta la seua inquietud per la defensa del nostre dret civil que en aquell moment culminá en l’aprobació en maig de 1992 per el  Col.legi d’Advocats de Sueca, del “Manifest per el Dret Civil Valencia”.

Amb eixe manifest es pretenía iniciar el camí per a assentar les bases que ens pogueren portar a la consecució del nostre propi dret civil i el Col-legi va decidir patrocinar la creació d’una comissió d’experts juristes que s’encarregara de confeccionar una Compilació de Dret Civil que posara al dia nostre històric dret.

Si, ens sentim orgullosos al Col-legi de ser la primera institució valenciana que reclamà públicament la recuperació del Dret Civil Valenciá, eixe dret que ens arrabasaren al 1707 i que hi havien fet servir durant quasi cinc cents anys. Aixo sí, ajustada eixa recuperació a les necesitats actuals. En eixe Manifest es demanaba un esforç politic per usar i desenvolupar la competencia autonómica al voltant del Dret Civil valenciá, competencia que s’havia arreplegat en el nostre Estatut d’Autonomía.

De la mateixa manera que el poble valencià estava lluitant per la normalització lingüística i cultural, també havia de fer-ho per les seues lleis pròpies, les que havia perdut amb el Decret de Nova Planta de Felip V

No diré que es el Col-legi el que va aconseguir la recuperació del dret, pero si forem els que diguerem tenim un dret i un Estatut que ens dona competencia, fen-los servir.

Algo comença a moures. Va haver-hi un segon manifest per part de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València, articles en premsa reivindicant el nostre dret, però el Tribunal Constitucional va rebaixar les nostres aspiracions al dictar una sentència eixe mateix any 1992 en la que concloïa que la Generalitat Valenciana sí que podia legislar sobre Dret civil però únicament sobre la base del dret consuetudinari que seguira vigent. Per a molts va ser un got d’aigua gelada. Era el mateix que dir que teniem competència legislativa civil per a legislar sobre res.

Així que va caldre esperar a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de 2006 que va aclarir la qüestió de la competència autonòmica per a permetre legislar més enllà de les institucions consuetudinàries (herbatges, espigueig, quelcom en relació a l’àmbit pesquer de l’Albufera i altres qüestions agràries) que és l’única cosa que havia reconegut el TC. Les referencies al dret civil foral valencia son nombroses en eixa reforma estatutaria

El que va passar després ja se sap. Es van aprovar tres lleis civils i les tres es van declarar inconstitucionals perque van ser recorregudes per orde del govern de la nació espanyola. El Tribunal va tancar la porta a la Comunitat Valenciana per a fer lleis civils i va deixar la competència autonòmica sobre legislació civil, després de vint-i-cinc anys de lluita i reivindicació, en punt mort.

De sobte, la Associació de Juristes Valencians arreplegá el testimoni i va començar una nova lluita y defensa del dret dels valencians. I es varen moure perque institucions i municipis reivindicaren el nostre dret, perque a data de hui, més de quatre millions de valencians estiguen reclamant eixe dret.

Fins i tot es va aconseguir que per primera vegada quasi tota la clase política valenciana ens fera creure que creía en el dret dels valencians per a legislar en materia civil.

Pareixia que ens había quedat quedat clar als valencians que els furs no son de dretes ni de esquerres, son un llegat históric del que hem de sentirnos orgullosos i els hem de fer valdré per a reinvidar el nostre dret a legislar en materia civil. Dic pareixía perque aixó no es lo que ha fet el PSOE. Una vegada més, el gobern de la nació ha negat el dret als valencians.

¿Motius? Politics. No els interesa en este moment la justa reivindicació dels valencians. Ni en este, ni dubten que en cap altre. I hui, no ens naix celebrar el día de un país on no tots els seus pobles son iguals, on hi som de segona, o de tercera. Es difícil entendre la igualtat quan el nostre poble es continuament discriminat.

Cal fer-se una pregunta obligada. Es tan important legislar en matèria civil?. Per descomptat. Ja legislem en urbanisme, en educació, en altres moltes matèries. Pero no es el mateix, El dret civil es el dret de les persones, de la vida quotidiana, el del matrimoni, les herencies. El que definix junt a la llengua, un poble. Parlem del testament valencià, els notaris saben que es lo que volen els matrimonis valencians quan els diuen un per al altre metre vixcam. Parlem del règim econòmic matrimonial que durant segles ha tingut el nostre poble. Aixó no es el dret civil comú español. Tenim dret, com a poble, a que les lleis reflexen la voluntat del poble en les seus relacions.

Ja acabe, la historia del poble valenciá va quedar truncada al 1707 i hui deuriem tindre clar els valencians que el PSOE ha rebujat una oportunitat per a retornarnos eixe dret. Tot i aixó, hem de continuar endavant, fer-nos sentir, per recuperar el nostre dret, actualitzat, adaptat, respetuos, eixa senya d’identitat del poble, junt a la llengua, eixe dret cotidiani, de les persones en el dia a dia.

Este Col-legi, tot i que menut i amb recursos llimitats, té clara la nostra identitat i els nostres compromisos, així que sempre estarem recoltzant a les institucions, associacions o persones que lluiten per a la defensa del nostre dret i fent-lo visible. Hem de alçar la veu. No hem de consentir que fins politics, que res a vore tenen en el nostre poble, no ens donen el que per dret ens correspon.

Written by