IN MEMORIAM

ENRIC SOLÀ I PALERM (1941-2022)

El passat 17 de gener de 2022 va morir Enric Solá i Palerm, ben conegut pels qui han exercit l’advocacia en el partit judicial de Sueca en haver estat al capdavant del Registre de la Propietat d’aquesta ciutat durant uns anys.

Enric Solà era el que podria dir-se un erudit. Es va llicenciar en Dret l’any 1963, amb el premi Rodríguez Fornos, en Filosofia l’any 1966 i en Medicina l’any 1982. Aquesta última carrera la va cursar per pur amor a la seua esposa, oncòloga de professió i amb la finalitat de poder participar en les tertúlies, converses o reunions de la mateixa amb els seus col·legues.

Després d’exercir com a professor en la Universitat de València, l’any 1970 ingrés en el Cos de Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles, sent el número u de la seua promoció i jubilant-se quaranta anys després havent sigut titular dels Registre de la Propietat de Buñol, Tremp-Sort, Segorbe-Viver, l’Hospitalet de Llobregat 1, Nules i Nules 2, Gandia 1, Torrent 2, Moncada i Moncada 1 i, com ja havíem dit, de Sueca.

A més i a petició i en col·laboració amb Joan Fuster, va ser redactor de l’Estatut d’Elx, primer avantprojecte valencià d’Estatut d’Autonomia en l’etapa preautonòmica, col·laborant amb diferents grups parlamentaris i amb diversos governs de la Generalitat Valenciana emetent informes o redactant i corregint avantprojectes legislatius com la Llei del Síndic de Greuges, de Comarcalització o l’Estatut d’Autonomia.

Al llarg de la seua vida, Solà va ser guardonat amb el premi periodístic Memorial Joan B. Cendrós en la Nit de Santa Llúcia de 1987, el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació LLUÍS Carulla de 2001 i, l’any 2009, va rebre el guardó com a Valencià de l’Any que atorga la Societat Coral el Micalet.

Però si haguérem de triar que definia a Enric Solà, diríem sens dubte que el seu nacionalisme valencià de convicció i el seu ferm defensa de la llengua i l’autogovern i, per tant, del nostre dret propi, peça clau d’aqueix autogovern que hui tenim retallat.

Per això, si per alguna cosa volem recordar-li en aquest moment des del Col·legi d’Advocats és per ser autor de diversos treballs doctrinals i publicacions com “Recuperem els Furs” (2005), sobre la legislació foral valenciana i la seua possible actualització, la seua participació com a integrant en l’Observatori del Dret Civil Valencià i sobretot, per la seua lluita en la recuperació del nostre dret civil propi. Era l’home defensor dels Furs. El jurista que ens va vindre a recordar la seua importància i la necessitat de recuperar-los no com una cosa passada, sinó com a dret civil propi per a actualitzar-ho i fer-ho servir, perquè, aqueix dret propi és un senyal d’identitat del poble valencià, forma part de la nostra història, la nostra idiosincràsia i, juntament amb la llengua, ens defineix com a poble.

El Col·legi d’Advocats de Sueca comparteix amb Enric Solà el compromís amb la nostra llengua i el nostre dret propi, encara que podem dir amb orgull que no sols ho compartim sinó que va ser Enric Solà qui va estar darrere d’aqueix compromís, recollit en el nostre Estatuts a iniciativa del qual va ser Secretari i Degà d’aquest Col·legi, Joan Tamarit Palacios, hui Secretari del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

Com ell mateix compta, el primer que un pensa quan li parlen de dret foral és que es tracta d’un dret fossilitzat. I va anar precisament Enric Solà, en la seua etapa com a Registrador de la Propietat de Sueca, qui li va obrir els ulls al fer-li veure que “no era un Dret tan fossilitzat, sinó que encara era viu i que encara apareixen en inscripcions registrals referències a algunes institucions del Dret foral, com la fadiga (espècie de tanteig i retracte en els cens) o el lluïsme (cànon per al senyor del domini en la transmisió d’una finca donada en cens o emfiteusi).

Eixes paraules van ser el motor per a plantejar-se i traslladar a la Junta del Col·legi la defensa del nostre dret, la qual cosa va culminar amb l’aprovació, al maig de 1992, pel Col·legi d’Advocats de Sueca del “Manifest per el Dret Civil València” i amb la inclusió en l’article 5 dels nostres Estatuts del compromís exprés en la plena recuperació i actualització de l’històric dret civil valencià i suport a totes les iniciatives dirigides a aconseguir aquesta fi.

D’aquí ve que ens resulte obligat aquest reconeixement a la persona d’Enric Solà no sols com a professional i pel seu pas pel Registre de la Propietat de Sueca, sinó per ser un dels més fervents impulsors i defensors de la recuperació del nostre dret i haver traslladat la seua inquietud i el seu compromís a este Col·legi que el va fer propi.

En definitiva, volem recordar a Enric Solà per la insistència, fonamentada i sòlida a fer veure la importància del dret civil propi, que eixe dret, juntament amb la llengua i la cultura ens defineix com a poble, perquè un poble també el constitueix les normes de les quals es dota i per les quals es regeixen les relacions socials i de les persones i això és el dret civil, el dret de les persones, de les seues relacions, de les famílies, dels contractes, de les herències, d’ací la seua importància.

Deia Enric Solà que ell «quan la gent més major diu la “nostra bandera, el nostre idioma”, pensava: “sí, sí i les nostres lleis històriques que eren del millor d’Europa”.

La història del poble valencià va quedar truncada en 1707, la vida d’Enric Solà, que no el seu llegat ni la seua memòria, el passat 17 de gener de 2021 i hauria de servir per a recordar-nos, per a tindre clar els valencians que com Enric, hem de seguir avant, fent-nos sentir per a recuperar el nostre dret. I en aqueix punt estem molts dels quals formem el poble valencià, en aqueixa lluita per recuperar el nostre dret, aqueix que va ser el nostre passat i volem que siga el nostre futur. No és la volta al Furs, a les lleis antigues sinó la volta a la capacitat legislativa per a recuperar aqueixes normes, per a actualitzar-les, per a adaptar-les.

Estem en un moment clau en el qual la reforma de la Constitució es fa necessària perquè el poble valencià puga gaudir de la capacitat de legislar en matèria civil que li reconeix l’Estatut. Que la memòria d’Enric Solà ens servisca per a recordar la importància del nostre dret civil, que parlar de capacitat legislativa és parlar d’autodeterminació i sobirania del nostre poble, alguna cosa que va tindre present tota la seua vida i pel va lluitar.

M’agradaria compartir per a finalitzar aquest record i sentit homenatge des del Col·legi d’Advocats de Sueca a la persona d’Enric Solà amb les paraules amb les quals inicia Nuria Cadenes el seu article a propòsit de la defunció d’Enric Solà en la pàgina Vila Web:

“S’ha mort un home bo, i savi, i això passa sovint, segurament cada dia, a tot arreu del món. Quan ens toca de prop, però, quan aquest home té nom i cognoms que coneixem, i gestos i somriure i la veu pausada i ferma de l’Enric Solà, el trasbals és gran. I només de saber-ho ja el trobem a faltar. I ens maleïm els ossos per no haver-hi parlat més, per no haver-lo escoltat més, per no haver-li fet saber més fins a quin punt ens l’estimàvem. Sobretot, això darrer.”

Que la terra et siga lleu Enric

________________________________________________________

El pasado 17 de enero de 2022 falleció Enric Solá i Palerm, bien conocido por quienes han ejercido la abogacía en el partido judicial de Sueca al haber estado al frente del Registro de la Propiedad de esta ciudad durante unos años.

Enric Solà era lo que podría llamarse un erudito. Se licenció en Derecho en el año 1963, con el premio Rodríguez Fornos, en Filosofía el año 1966 y en Medicina el año 1982. Esta última carrera la curso por puro amor a su esposa previamente fallecida, oncóloga de profesión y con el fin de poder participar en las tertulias, conversaciones o reuniones de la misma con sus colegas.

Tras ejercer como profesor en la Universitat de Valencia, en el año 1970 ingreso en el Cuerpo de Registradores de la Propiedad, Mercantiles y de Bienes Muebles, siendo el número uno de su promoción y jubilándose cuarenta años después habiendo sido titular de los Registro de la Propiedad de Buñol, Tremp-Sort, Segorbe-Viver, Hospitalet de Llobregat 1, Nules y Nules 2, Gandia 1, Torrent 2, Moncada y Moncada 1 y, como ya habíamos dicho, de Sueca.

Además y a petición y en colaboración con Joan Fuster, fue redactor del Estatut d’Elx, primer anteproyecto valenciano de Estatuto de Autonomía en la etapa preautonómica, colaborando con distintos grupos parlamentarios y con diversos gobiernos de la Generalitat Valenciana emitiendo informes o redactando y corrigiendo anteproyectos legislativos como la Ley del Síndic de Greuges, de Comarcalización o el Estatuto de Autonomía.

A lo largo de su vida, Solà fue galardonado con el premio periodístico Memorial Joan B. Cendrós en la Nit de Santa Llúcia de 1987, el Premio de Actuación Cívica de la Fundació LLuís Carulla de 2001 y, en el año 2009, recibió el premio como “valenciano del año” que otorga la Sociedad Coral el Micalet.

Pero si tuviéramos que elegir que definía a Enric Solà, diríamos sin duda que su nacionalismo valenciano de convicción y su firme defensa de la lengua y el autogobierno y, por tanto, de nuestro derecho propio, pieza clave de ese autogobierno que hoy tenemos recortado.

Por eso, si por algo queremos recordarle en este momento desde el Colegio de Abogados es por ser autor de diversos trabajos doctrinales y publicaciones como Recuperem els Furs (2005), sobre la legislación foral valenciana y su posible actualización, su participación como integrante en el Observatorio del Derecho Civil Valenciano y sobre todo, por su lucha en la recuperación de nuestro derecho civil propio. Era el hombre defensor de los Furs. El jurista que nos vino a recordar su importancia y la necesidad de recuperarlos no como algo pasado, sino como derecho civil propio para actualizarlo y hacerlo servir, porque, ese derecho propio es una seña de identidad del pueblo valenciano, forma parte de nuestra historia, nuestra idiosincrasia y, junto con la lengua, nos define como pueblo.

El Colegio de Abogados de Sueca comparte con Enric Solà el compromiso con nuestra lengua y nuestro derecho propio, aunque podemos decir con orgullo que no solo lo compartimos sino que fue Enric Solà quien estuvo detrás de ese compromiso, recogido en nuestro Estatutos a iniciativa del que fue Secretario y Decano de este Colegio, Joan Tamarit Palacios, hoy Secretario del Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana.

Como él mismo cuenta, lo primero que uno piensa cuando le hablan de derecho foral es que se trata de un derecho fosilizado. Y fue precisamente Enric Solà, en su etapa como Registrador del la Propiedad de Sueca, quien le abrió los ojos al hacderle ver que “no era un Dret tan fossilitzat, sinó que encara era viu i que encara apareixien en inscripcions registrals referències a algunes institucions del Dret foral, com la fadiga (especie de tanteo y retracto en los censos) o el lluïsme (laudismo, canon para el señor del dominio en la transmisión de una finca donada en censo o enfiteusis).

Esa palabras fueron el motor para plantearse y trasladar a la Junta del Colegio la defensa de nuestro derecho, lo que culminó con la aprobación, en mayo de 1992, por el Colegio de Abogados de Sueca del “Manifest per el Dret Civil Valencia” y con la inclusión en el artículo 5 de nuestros Estatutos del compromiso expreso en la plena recuperación y actualización del histórico derecho civil valenciano y respaldo a todas las iniciativas dirigidas a conseguir este fin.

De ahí que nos resulte obligado este reconocimiento a la persona de Enric Solà no solo como profesional y por su paso por el Registro de la Propiedad de Sueca, sino por ser uno de los más fervientes impulsores y defensores de la recuperación de nuestro derecho y haber trasladado su inquietud y su compromiso a este Colegio que lo hizo propio.

En definitiva, la insistencia, fundamentada y sólida de Enric Solà en hacer ver la importancia del derecho civil propio, que ese derecho, junto con la lengua y la cultura nos define como pueblo, porque un pueblo también lo constituye las normas de las que se dota y por las que se rigen las relaciones sociales y de las personas y eso es el derecho civil, el derecho de las personas, de sus relaciones, de las familias, de los contratos, de las herencias, de ahí su importancia.

Decía Enric Solà que él «cuando la gente más mayor dice la “nostra bandera, el nostre idioma”, pensaba: “sí, sí y nuestras leyes históricas que eran de lo mejor de Europa”.

La historia del pueblo valenciano quedó truncada en 1707, la vida de Enric Solà, que no su legado ni su memoria, el pasado 17 de enero de 2021 y debería servir para recordarnos, para tener claro los valencianos que como Enric, hemos de seguir adelante, haciendonos oir para recuperar nuestro derecho. Y en ese punto estamos muchos de los que formamos el pueblo valenciano, en esa lucha por recuperar nuestro derecho, ese que fue nuestro pasado y queremos que sea nuestro futuro. No es la vuelta al Furs, a las leyes antiguas sino la vuelta a la capacidad legislativa para recuperar esas normas, para actualizarlas, para adaptarlas.

Estamos en un momento clave en el que la reforma de la Constitución se hace necesaria para que el pueblo valenciano pueda gozar de la capacidad de legislar en materia civil que le reconoce el Estatuto. Que la memoria de Enric Solà nos sirva para recordar la importancia de nuestro derecho civil, que hablar de capacidad legislativa es hablar de autodeterminación y soberanía de nuestro pueblo, algo que tuvo presente toda su vida y por lo luchó.

Me gustaría compartir para finalizar este recuerdo y sentido homenaje desde el Colegio de Abogados de Sueca a la persona de Enric Solà con las palabras con las que inicia Nuria Cadenes su artículo a propósito del fallecimiento de Enric Solà en la página Vila Web:

 “S’ha mort un home bo, i savi, i això passa sovint, segurament cada dia, a tot arreu del món. Quan ens toca de prop, però, quan aquest home té nom i cognoms que coneixem, i gestos i somriure i la veu pausada i ferma de l’Enric Solà, el trasbals és gran. I només de saber-ho ja el trobem a faltar. I ens maleïm els ossos per no haver-hi parlat més, per no haver-lo escoltat més, per no haver-li fet saber més fins a quin punt ens l’estimàvem. Sobretot, això darrer.⁽¹⁾

⁽¹⁾Se ha muerto un hombre bueno, y sabio, y esto pasa a menudo, seguramente cada día, en todas partes del mundo. Cuando nos toca de cerca, cuando este hombre tiene nombre y apellidos que conocemos, y gestos y sonreír y la voz pausada y firme de Enric Solà, la aflicción es grande. Y solo de saberlo ya lo echamos de menos. Y nos maldecimos los huesos por no haber hablado más, por no haberlo escuchado más, por no haberle hecho saber más hasta qué punto le queríamos. Sobre todo, esto último.”