EL NOU CODI DEONTOLÒGIC DE L’ADVOCACIA

El passat 11 de febrer el Col·legi d’Advocats de Sueca va dur a terme una interessant jornada sobre el nou codi deontològic de l’advocacia, en la qual comptem amb un ponent d’excepció per la seua experiència en la matèria ja que informa les queixes i recursos que es veuen davant el CVCA.

Es va parlar de manera rellevant, de la llibertat de defensa, del secret professional, de la publicitat i competència deslleial, per a acabar amb una referència a les infraccions pròpies del torn d’ofici i amb règim sancionador propi i diferent.

Aquestes són algunes de les conclusions que vam poder extraure:

  • No es pot generar indefensió. Si el client vol recórrer, cal recórrer, llevat que processalment no siga defensable

  • En el torn d’ofici penal, excepte instrucció fefaent en contra, cal recórrer tota resolució adversa.

  • Els defectes processals constitueixen una falta deontológica

  • Les desqualificacions seran o no sancionables depenent de la gratuïtat per a l’assumpte del que es diga

  • Està prohibit fer al·lusions personals al lletrat de la part contrària. *NJo cal mesclar a la part amb el seu defensor.

  • En els escrits, per a evitar la falta, cal referir-se a l’acte que es recorre i no a la persona que el dicta

  • En general, qualsevol està legitimat per a denunciar infraccions deontològiques, llevat que es tracte d’infraccions/sancions personalíssimes

  • Queden dins del secret professional tant la documentació rebuda del lletrat de la part contrària com la correspondència *manteniada entre totes dues parts

  • En processos matrimonials, mai es podrà actuar contra un d’ells si s’ha emportat el procediment inicial de mutu acord

  • El secret professional no és *exonerable, encara que el client autoritze que es pot comptar

  • No es pot actuar contra algú fins i tot si no ha arribat a fer l’encàrrec, no importa que no haja pagat o no haja atorgat poders

  • En l’advocacia el preu de cost és un concepte impossible de determinar

  • La competència deslleial no existeix perquè un preu és barat, sinó perquè no és cert

  • Es produeix engany si isc com a advocat favorit perquè pague més. Per exemple: Es busca mercantilista a Galícia i isc jo que soc laboralista a València perquè pague més. No hi ha infracció per pagar, ni per eixir amb la foto més gran, sinó per engañar

  • La substitució (antiga vènia) ha de demanar-se per escrit i no es pot denegar.

  • Amb la substitució cal entregar la documentació, que es classifica en tres tipus: 1) l’entregada pel client, que és del client. 2) la generada per nosaltres: si s’ha cobrat o es pretén cobrar és del client i 3) l’obtinguda per nosaltres (per ex. correspondència): no es pot entregar al client però sí que ha d’entregar-se a l’advocat substitut

  • El deure de secret desapareix davant denúncia del client, per a poder acreditar la diligència deguda

  • És obligació entre companys atendre les crides amb urgència i si no s’ha aconseguit acord, cal avisar al company que s’interposarà demanda

  • No es pot cridar companys a declarar: els advocats tenim el deure de no declarar sobre la base de l’obligació de guardar secret: art. 542.3 LOPJ

  • Ull amb la falta d’informació als clients: si es pot per escrit, és millor contestar d’aquesta manera

  • El pagament de la provisió de fons (lliuraments a compte d’honoraris) ha de fer-se amb factura i portar IVA.

  • No es poden cobrar honoraris amb diners del client sense autorització expressa (i escrita) d’aquest. És convenient incloure aqueixa autorització en la fulla per encàrrec.

  • Les impugnacions reiterades d’honoraris i costes són infraccions

  • Quant a les infraccions en la prestació del servei de torn d’ofici, poden implicar com a sanció la suspensió en el torn, no en l’exercici de l’advocacia.

  • La suspensió pot ser temporal o definitiva.

  • Són infraccions pròpies del torn no assistir a la guàrdia o delegar reiteradament la designació en un altre lletrat.

Esperem que alguna d’aquestes conclusions us siga d’utilitat en l’exercici de l’advocacia

Written by