COMUNICADO 21/07/2023: DESPUÉS DE LA VISTA CELEBRADA, LA SENTENCIA DICTADA EN PROCEDIMIENTO SUMARIO SE DECLARA A FAVOR DE LA CENA DE VERANO.

Alegó la parte demandante que estábamos terminando el mes de julio y con él el curso judicial, venían las vacaciones y antes de desconectar, la terapia de grupo en un entorno amable y veraniego era fundamental, porque ¿quien entiende mejor a la abogacía que la propia abogacía?, ¿quién aguanta batallitas si no es alguien que tiene otras propias que contar? ¿quién puede entender que se despotrique de las injusticias, los abusos, los ninguneos del resto de operadores jurídicos si no es quien también ha sido tratado con injusticia, abusado o ninguneado?, todo ello sin olvidar que, desde que empezó el 2023, el año ha sido raro de narices, porque no hemos tenido pandemia pero sí huelgas y paros hasta aburrir, porque la situación de la abogacía ha sido un poco convulsa en estos últimos meses, porque trabajar en medio de  todo este caos y ambiente enrarecido no ha sido lo mejor, porque todo eso son razones para que en una reunión grupal tiremos a una hoguera, (eso sí, virtual, que estamos en verano y hay mucho riesgo de incendios) lo malo pasado y alcemos las copas para brindar por unas buenas vacaciones y un mejor año judicial.

Por el contrario, la parte demandada expuso que estamos invadidos por un calor sofocante que casi no nos deja respirar y es mucho mejor quedarse en casa con el fresquito del aire acondicionado, que el mes de agosto trae mucho gasto y la cena es otro gasto añadido, que el viernes es laborable y nos toca trabajar y si nos acostamos tarde no dormimos lo suficiente y hay una imagen que preservar, que hay que preparar las maletas, que ¿quien quiere estar con los compañeros y compañeras si lo que se quiere perder de vista es todo lo relacionado con el Juzgado?, que ya hemos tenido en el mes de junio una cena de grupo, que habrá que ir a Cullera, que habrá que arreglarse, que igual van compañeros o compañeras que no te caen demasiado bien.

Solicitada prueba se llevó a cabo documental y testifical.

La documental, solicitada por la parte demandante, consistió en reportaje fotográfico de estos años pasados pre y post pandemia y, como una imagen vale más que mil palabras esas fotos resumían lo alegado: comida, bebida, gente arreglada y gente con pantalón corto, gente sola y gente con la pareja, bailes, grupos de tertulia constantemente cambiantes y un denominador común en todas ellas: risas, muchas risas.

Testifical hubo de ambos lados.

A favor de la cena, los testigos que depusieron dijeron que la cena era un ensayo, una previa de las vacaciones, una celebración que tiene todo eso que nos gusta: amigos, amigas, compañeros de fatiga, música, baile, que era una cena en la que solo has de llevar las ganas de pasarlo bien y que el éxito de ediciones anteriores había sido del 100%.

 En contra de la cena, que preferían las soñadas vacaciones, las cenas con el grupo de amigos y amigas de toda la vida, el descanso, que era mejor poder dormir lo suficiente para ir a trabajar al día siguiente, no tener que ir a la pelu, ni pensar en el modelito, ni ensuciarse de arena tan cerca de la playa.  (Excusas y más excusas)

El fallo de la sentencia dictada reconoce que ha de mantenerse la ya instaurada tradicional cena de verano, sin condiciones, más allá de las ganas de pasarlo bien, porque da lo mismo con quien quiera uno ir o como se vaya, porque la única etiqueta exigida es la de la sonrisa puesta. Eso sí, la sentencia no será exigible a quienes acrediten que no tiene ganas de cháchara, de baile, de diversión, de pasarlo bien.

Así que os trasladamos la sentencia y, como hemos dicho otras veces, quitaos la pereza, los reparos, el meninfotismo y venid a compartir ese ratito tan entrañable que acaba siendo cualquier fiesta, porque la vida es eso, va de personas y de ratitos, de esos pequeños ratitos que disfrutas con otras personas a las que te has dado la oportunidad de conocer fuera del ambiente encorsetado que es nuestro mundo judicial y que te sorprenden para bien. ¿Por qué negar de antemano la posibilidad de acordaros de una noche calurosa pero memorable, con arena pero genial, de una noche de las que cuando te tumbas en la cama y cierras los ojos sigues sonriendo y pensando: pues me lo he pasado de maravilla.

Así que os esperamos, a quienes queráis venir, todos, todas, sin excepción, sin excusas, para desearos unas buenas vacaciones y un feliz verano.

Y para los que sigáis pensando que vendríais pero que vosotros tenéis cosas que hacer al día siguiente, yo a las 8:30 de la mañana del viernes he de estar en Valencia. ¿Cuánto voy a dormir? Ni lo sé ni me importa, lo que me importa es que sé que voy a pasármelo bien y eso es lo que vale la pena.

COMUNICAT 21/07/2023: DESPRÉS DE LA VISTA CELEBRADA, LA SENTÈNCIA DICTADA EN PROCEDIMENT SUMARI ES DECLARA A FAVOR DEL SOPAR D’ESTIU.

Va al·legar la part demandant que estàvem acabant el mes de juliol i amb ell el curs judicial, venien les vacances i abans de desconnectar, la teràpia de grup en un entorn amable i estiuenc era fonamental, perquè qui entén millor a l’advocacia que la pròpia advocacia?, qui aguanta batalletes si no és algú que ha altres pròpies de comptar? qui pot entendre que es malparle de les injustícies, els abusos, els ninguneos de la resta d’operadors jurídics si no és qui també ha sigut tractat amb injustícia, abusat o menystingut?, tot això sense oblidar que, des que va començar el 2023, l’any ha sigut rar de nassos, perquè no hem tingut pandèmia però sí vagues i aturs fins a avorrir, perquè la situació de l’advocacia ha sigut una mica convulsa en aquests últims mesos, perquè treballar enmig de tot aquest caos i ambient enrarit no ha sigut el millor, perquè tot això són raons perquè en una reunió grupal tirem a una foguera, (això sí, virtual, que estem a l’estiu i hi ha molt de risc d’incendis) el mal passat i alcem les copes per a brindar per unes bones vacances i un millor any judicial.

Per contra, la part demandada va exposar que estem envaïts per una calor sufocant que quasi no ens deixa respirar i és molt millor quedar-se a casa amb el fresquet de l’aire condicionat, que el mes d’agost porta molta despesa i el sopar és una altra despesa afegida, que el divendres és laborable i ens toca treballar i si ens fiquem al llit tard no dormim prou i hi ha una imatge que preservar, que cal preparar les maletes, que qui vol estar amb els companys i companyes si el que es vol perdre de vista és tot el relacionat amb el Jutjat?, que ja hem tingut el mes de juny un sopar de grup, que caldrà anar a Cullera, que caldrà arreglar-se, que igual van companys o companyes que no et cauen massa bé.

Sol·licitada prova es va dur a terme documental i testifical.

La documental, sol·licitada per la part demandant, va consistir en reportatge fotogràfic d’aquests anys passats *pre i post pandèmia i, com una imatge val més que mil paraules aqueixes fotos resumien l’al·legat: menjar, beguda, gent arreglada i gent amb pantalons curts, gent sola i gent amb la parella, balls, grups de tertúlia constantment canviants i un denominador comú en totes elles: riures, molts riures.

Testifical va haver de tots dos costats.

A favor del sopar, els testimonis que van deposar van dir que el sopar era un assaig, una prèvia de les vacances, una celebració que té tot això que ens agrada: amics, amigues, companys de fatiga, música, ball, que era un sopar en la qual només has de portar les ganes de passar-ho bé i que l’èxit d’edicions anteriors havia sigut del 100%.

 En contra del sopar, que preferien les somiades vacances, els sopars amb el grup d’amics i amigues de tota la vida, el descans, que era millor poder dormir prou per a anar a treballar l’endemà, no haver d’anar a la pelu, ni pensar en el modelet, ni embrutar-se d’arena tan prop de la platja. (Excuses i més excuses)

La part dispositiva de la sentència dictada reconeix que ha de mantindre’s la ja instaurada tradicional sopar d’estiu, sense condicions, més enllà de les ganes de passar-ho bé, perquè dona el mateix amb qui vulga un anar o com es vaja, perquè l’única etiqueta exigida és la del somriure posat. Això sí, la sentència no serà exigible als qui acrediten que no té ganes de xerrameca, de ball, de diversió, de passar-ho bé.

Així que vos traslladem la sentència i, com hem dit altres vegades, lleveu-vos la peresa, les objeccions, el meninfotisme i veniu a compartir eixe ratet tan entranyable que acaba sent qualsevol festa, perquè la vida és això, va de persones i de ratets, d’eixos xicotets ratets que gaudeixes amb altres persones a les quals t’has donat l’oportunitat de conéixer fora de l’ambient encotillat que és el nostre món judicial i que et sorprenen per a bé. Per què negar per endavant la possibilitat de recordar-vos d’una nit calorosa però memorable, amb arena però genial, d’una nit de les quals quan et tombes en el llit i tanques els ulls continues somrient i pensant: perquè m’ho he passat de meravella.

Així que vo esperem, als qui vulgueu vindre, tots, totes, sense excepció, sense excuses, per a desitjar-vos unes bones vacances i un feliç estiu.

I per als quals continueu pensant que vindríeu però que vosaltres teniu coses que fer l’endemà, jo a les 8.30 del matí del divendres he d’estar a València. Quant dormiré? Ni ho sé ni m’importa, el que m’importa és que sé que m’ho passaré bé i això és el que val la pena.