NOVA DOCTRINA DEL TRIBUNAL SUPREM
La Sala Penal del Tribunal Suprem, en Sentència de data de 26 de juliol de 2016, STS 396/2018, recurs núm: 2194/2017, ponent: Excm. Sr. D. Andrés Martínez Arrieta, ha establit una posició definida en els supòsits de contacte corporal inconsentido amb significació sexual, endurint la pena i agreujant el tipus penal.
El pronunciament del TS s’efectua després de la petició subsidiària en cassació per la defensa d’una dona que havia sigut objecte de “un roce en la zona del pecho” en un bar de Còrdova, de que l’acusat, de no ser condemnat per un delicte d’abús sexual en grau de temptativa, ho fóra per un delicte de coaccions lleus de l’article 172.3 del Codi Penal.
Determina el Tribunal Suprem que de constar amb la claredat necessària, la naturalesa sexual de l’acció del recurrent i l’ànim tendencial de la mateixa, el fet, encara que haguera sigut momentani, seria subsumible en el delicte d’abús sexual de l’article 181 CP i no en el delicte lleu de coaccions castigat en l’article 172.3 CP, havent de considerar superada l’anterior línia jurisprudencial en el sentit següent:
“Qualsevol acció que implique un contacte corporal inconsentido amb significació sexual, en la que concórrega l’ànim tendencial ja al·ludit, implica un atac a la llibertat sexual de la persona que ho patix i, com a tal, ha de ser constitutiu d’un delicte d’abús sexual previst i penat en l’article 181 CP; sense perjuí que la major o menor gravetat de la dita acció tinga reflectisc en la individualització de la pena. Cal destacar en este sentit que el delicte d’abús sexual de l’article 181 CP, de conformitat amb el dit precepte, pot ser castigat amb pena privativa de llibertat o amb pena de multa 18 a 24 mesos.”
Cal recordar -com així es fa en la pròpia sentència amb cita de la STS 345/2018, d’11 de juliol-, que el tipus penal de l’abús sexual ha de complir els requisits següents: “de una part, un element objectiu de contacte corporal, tocament impúdic, o qualsevol altra exteriorització o materialització amb significació sexual. Este element objectiu, de contacte corporal, pot ser executat directament pel subjecte actiu sobre el cos del subjecte passiu o pot ser ordenat pel primer perquè el subjecte passiu ho realitze sobre el seu propi cos sempre que el mateix siga imposat. D’una altra part, el subjectiu o tendencial que s’incorpora a la sentència amb l’expressió de l’ànim, o propòsit d’obtindre una satisfacció sexual a costa d’altre”.
Per tant, i en resum, d’acord amb esta doctrina, caldrà provar de manera suficient la naturalesa sexual del comportament de l’acusat i el requisit subjectiu o tendencial que exigix eixe delicte. Provat açò, qualsevol acció, per momentània o breu que siga, que complisca estos requisits, serà considerada un atac a la llibertat de la persona que ho patix, constituint un delicte d’abús sexual.
___________________________________________________________________________________________