JESUS-SALVADOR MUÑOZ CARRASQUER SEGUIRÀ, COM A DEGÀ, AL CAPDAVANT, DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE SUECA.

 També continuen el Tresorer, José-Eduardo Ramón Lledó, i la Secretària, María-Asunción Sanchis Carrasquer, sent tots ells proclamats càrrec electes en Junta de Govern del passat 12 de desembre, a l’ésser les seues candidatures les úniques presentades. La més sincera enhorabona als tres de part de la resta de la Junta de Govern i de l’advocacia de Sueca.

Fins ací, la nota de premsa. Però permetreu que aquesta Vicedegana s’enrotlle una mica i vos parle del Degà.

Jesús Muñoz, Xuso, va accedir al càrrec de Degà sense passar abans per cap altre càrrec de Junta de Govern, sense conéixer els secrets o el funcionament d’un Col·legi d’Advocats, més enllà del que li comptara el seu amic i soci, José-Eduardo Ramón Lledó, el nostre flamant Tresorer (no sabria dir des de quan) i pilar bàsic de suport per al Degà en aquesta primera etapa que ara acaba.

I en aquests escassos quatre anys “el meu Xuso” (és teu Mar, meu sols com a Degá i amic) ha apostat per canviar la imatge del Col·legi, per fer-lo més viu, més participatiu, més implicat i compromés, més visible i pròxim. I jo he tingut l’honor i el plaer de ser ací també.

Com va dir el ponent de l’últim curs que hem fet, si no fas res, mai passa res, però si fas coses, passen coses i, en aquests últims anys en què Xuso ha estat al capdavant han passat coses en el Col·legi, moltes.

Xuso va entrar quasi de puntetes en el càrrec de Degà i, com un senyor, va permetre que l’anterior Degà, Joan Tamarit, tinguera protagonisme en els actes de celebració del 175 aniversari que havia organitzat i en el qual li van enxampar per mitjà les eleccions. En gran doncs la seua entrada. Amb un 175 aniversari res menys. I una pensa que després d’això el Col·legi igual torna a dormisquejar, però no. Calia fer coses. I s’han fet, moltes. Perquè el Degà ha cregut en allò de renovar-se i actualitzar-se i la Junta amb ell.

Sé, perquè m’ho ha comptat, que els inicis de Xuso com a Degà no van ser fàcils. Va aterrar a Madrid, en el Consell General de l’Advocacia, solo, sense conéixer a ningú. Que va ser Carles McGraugh, nostre primer col·legiat d’honor, llavors president de l’Advocacia catalana i Degà de Girona, la seua primera mà amiga. Hui dia manté contacte i ha entaulat estreta amistat amb molts dels Degans i Deganes dels altres Col·legis, així com amb la Presidenta, Victoria Ortega, que sempre gaudeix venint a Sueca i té una paraula amable per al nostre Col·legi.

Sé que ha hagut d’anar aprenent ràpid, perquè no té tradició de Junta, que estant quasi acabat d’estrenar en el càrrec ha hagut de prendre alguna decisió dura, decisió de les quals costen llàgrimes, i ho ha fet. Sé que a vegades la representació institucional li ha suposat un conflicte familiar, que a vegades ha volgut tirar la tovallola, però també sé que Mar, la seua dona, és el seu fan número u i el seu millor i gran suport, com el seu fill Luis, que moltes vegades es converteix en el fotògraf oficiós dels actes del Col·legi.

 Sé que creu en el projecte iniciat i que els menys de quatre anys en què realment ve exercint de Degà no són suficients perquè encara queden moltes idees per desenvolupar i moltes coses per fer, perquè vol que en el Col·legi d’Advocats de Sueca passen coses… i fa coses.

Sé que sap que ell fa coses perquè té darrere una Junta de Govern que li dona suport i que també fa coses, i que, en general, eixa Junta és tan de poble com ell, com jo. I això de ser de poble ho dic en el bon sentit, amb orgull, perquè és eixe ésser de poble de la gent amable, gent noble, gent que s’emociona amb les coses simples, gent que gaudeix de la vida, gent entusiasta, gent hospitalària.

I si parlem d’entusiasme, el nostre Degà és el major dels entusiastes. Recorde quan a Xuso se li va ocórrer que atés que l’Ajuntament no ens anava a concedir un nom en un carrer, perquè no demanar-li un arbre, el ficus de la porta de l’edifici de jutjats, el “arbre del torn d’ofici”. A partir d’ací, les tempestes d’idees, els whatsapps a mitjan dinar o en cap de setmana, la visita a veure la placa, les discussions per a la seua ubicació, el «l’hem de fer una funda perquè no es veja», el «farem samarretes, pensem les samarretes, dissenyem les samarretes, triem el color», més whatsapps, més caps de setmana ocupats, molts “perquè no sé si arribarem, que no arribem, que sí, que arribem”,  fins al drap i granera en mà deu minuts abans perquè tot estiguera perfecte.  I després tot és perfecte i ho saps quan els convidats es queden un ratet més del previst i no perden el somriure ni deixen de conversar amb uns i amb uns altres.  Ací està l’arbre i la seua placa, identificant-nos i fent-nos diferents. I això és només un exemple i un assoliment resultat d’este entusiasme del qual vos parle.

També podríem dir que no ens limita la grandària. O que no deixem que es veja el que tenim de xicotets (com a Col·legi clar, perquè el Degà, xicotet, xicotet, no és, sinó tot el contrari). En aquests anys cada vegada que hem organitzat alguna cosa la consigna del Degà ha sigut la de buscar el millor escenari. Les jures de nous lletrats han tingut la importància que mereixen, en escenaris de luxe, coincidint amb els nomenaments de lletrats d’honor, els reconeixements als majors de 25 anys en l’exercici de la professió i els homenatges als nostres majors. Hem organitzat menjars i sopars que vos han fet feliços, orgullosos de formar part d’aquesta família del ICASUECA i en les quals el mateix Degà ha sigut l’encarregat de negociar i tancar els locals, els menús, els preus (això sempre amb el consentiment del Tresorer). En el Col·legi tenim a gal·la dir que tot el que ha vingut convidat o a participar en algun acte ha quedat encantat i vol tornar. I és perquè també, Degà al capdavant, som molt hospitalaris.

En definitiva, el Col·legi ha sigut en aquests últims anys i sota la ‘decanía’ de Xuso, la imatge pública d’una advocacia reivindicativa i compromesa amb els temes d’actualitat, temes que exigeixen compromís per part de la societat civil, com la violència de gènere o la igualtat; d’una advocacia solidària, col·laborant entre altres causes, amb la lluita contra el càncer; d’una advocacia que mira el futur i sap la necessitat de formació contínua, organitzant jornades i cursos de qualitat; d’una advocacia compromesa amb el torn d’ofici; d’una advocacia que aposta pel diàleg i l’entesa amb la resta dels operadors jurídics i d’una advocacia que s’implica i participa en totes aquelles activitats  que dignifiquen i tracten de millorar i donar a conéixer la nostra professió.

I com supose que el rotllo ja és considerable, per a acabar, vos deixe les seues paraules, perquè ell millor que ningú per a explicar-vos que ha sigut ser Degà i perquè vol i continuarà sent Degà.

“Contar-vos q vaig a continuar 4 anys més de Degá del Il-lustre Col-legi d’advocats de Sueca. Només m’he presentat jo al càrrec, i automáticament repeteix.

Vull donar les gràcies a tots els q han estat al meu costat, en especial a la Junta de Govern, a Merxe i a Debora, als companys q sempre han estat al nostre costat,I sobretot a la meua Mar i a Lluiset q han tingut q aguantar les ausencies dels viatges i el malhumor dels dies difícils.

Estos anys han sigut increíbles. Molta i dura feina, idear iniciatives i fer-les realitats. Prendre decisions, de vegades dures i de vegades boniques, i sobretot APRENDRE.
Hem intentat fer-ho lo millor posible per a dignificar la nostra professió, millorar les condicions de treball dels nostres companys i q el Col-legi siga un referent de progrés, solidaritat i reivindicació igualitària i de identitat de la societat civil valenciana de la q som part.

Però encara falta molt per fer. Tinc il-lussió i ganes de treballar. Per aixó anem a continuar. No dubteu a comentar-mos les vostres crítiques. Sabeu que som receptius. Creguem en el diàleg.

Si veniu al dinar de Nadal del dia 23, ho celebrarem…..

1. D. Redeu!! M’enrrolle més q la vicedegana!!”

  La lletra cursiva son les paraules de Xuso Muñoz Carrasquer, al Facebook, el 13.12.2019  

 ________________________________________________________________________

 JESUS-SALVADOR MUÑOZ CARRASQUER SEGUIRÁ, COMO DECANO, AL FRENTE, DEL ILUSTRE COLEGIO DE ABOGADOS DE SUECA.

 También continúan el Tesorero, José-Eduardo Ramón Lledó, y la Secretaria, María-Asunción Sanchis Carrasquer, siendo todos ellos proclamados cargo electos en Junta de Gobierno del pasado 12 de diciembre, al ser sus candidaturas las únicas presentadas. La más sincera enhorabuena a los tres de parte del resto de la Junta de Gobierno y de la abogacía de Sueca.

Hasta aquí, la nota de prensa. Pero vais a permitir que esta Vicedecana se enrolle un poco y os hable del Decano.

Jesús Muñoz, Xuso, accedió al cargo de Decano sin pasar antes por ningún otro cargo de Junta de Gobierno, sin conocer los entresijos o el funcionamiento de un Colegio de Abogados, más allá de lo que le contara su amigo y socio, José-Eduardo Ramón Lledó, nuestro flamante Tesorero (no sabría decir desde cuando) y pilar básico de soporte para el Decano en esta primera etapa que ahora acaba.

Y en estos escasos cuatro años “el meu Xuso” (es teu Mar, meu sols com a Degá) ha apostado por cambiar la imagen del Colegio, por hacerlo más vivo, más participativo, más implicado y comprometido, más visible y cercano. Y yo he tenido el honor y el placer de estar ahí también.

Como dijo el ponente del último curso que hemos hecho, si no haces nada, nunca pasa nada, pero si haces cosas, pasan cosas y, en estos últimos años en los que Chuso ha estado al frente han pasado cosas en el Colegio, muchas.

Xuso entró casi de puntillas en el cargo de Decano y, como un señor, permitió que el anterior Decano, Joan Tamarit, tuviera protagonismo en los actos de celebración del 175 aniversario, que había organizado y en el que le pillaron por medio las elecciones. A lo grande pues su entrada. Con un 175 aniversario nada menos. Y una piensa que luego de eso el Colegio igual vuelve a dormitar, pero no. Había que hacer cosas. Y se han hecho, muchas. Porque el Decano ha creído en aquello de renovarse y actualizarse y la Junta con él.

Sé, porque me lo ha contado, que los inicios de Xuso como Decano no fueron fáciles. Aterrizó en Madrid, en el Consejo General de la Abogacía, solo, sin conocer a nadie. Que fue Carles MacGraugh, nuestro primer colegiado de honor, entonces presidente de la Abogacía catalana y Decano de Girona, su primera mano amiga. Hoy en día mantiene contacto y ha entablado estrecha amistad con muchos de los Decanos y Decanas de los otros Colegios, así como con la Presidenta, Victoria Ortega, que siempre disfruta viniendo a Sueca y tiene una palabra amable para nuestro Colegio.

Sé que ha tenido que ir aprendiendo rápido, porque no tiene tradición de Junta, que estando casi recién estrenado en el cargo ha tenido que tomar alguna decisión dura, decisión de las que cuestan lágrimas, y lo ha hecho. Sé que a veces la representación institucional le ha supuesto un conflicto familiar, que a veces ha querido tirar la toalla, pero también sé que Mar, su mujer, es su fan número uno y su mejor y gran apoyo, como su hijo Luis, que muchas veces se convierte en el fotógrafo oficioso de los actos del Colegio.  

Sé que cree en el proyecto iniciado y que los menos de cuatro años en que realmente viene ejerciendo de Decano no son suficientes porque aún quedan muchas ideas por desarrollar y muchas cosas por hacer, porque quiere que en el Colegio de Abogados de Sueca pasen cosas… y hace cosas.

Sé que sabe que él hace cosas porque tiene detrás una Junta de Gobierno que le apoya y que también hace cosas, que, en general, es tan de pueblo como él. Y lo de ser de pueblo lo digo en el buen sentido, con orgullo, porque es ese ser de pueblo de la gente amable, gente noble, gente que se emociona con las cosas simples, gente que disfruta de la vida, gente entusiasta, gente hospitalaria.

Y si hablamos de entusiasmo, nuestro Decano es el mayor de los entusiastas. Recuerdo cuando a Xuso se le ocurrió que dado que el Ayuntamiento no nos iba a conceder un nombre en una calle, porque no pedirle un árbol, el ficus de la puerta del edificio de juzgados, el “árbol del turno de oficio”. A partir de ahí, las tormentas de ideas, los whatsapps a media comida o en fin de semana, la visita a ver la placa, las discusiones para su ubicación, el tenemos que hacer una funda para que no se vea, el vamos a hacer camisetas, pensemos las camisetas, diseñemos las camisetas, elijamos el color, más whatsapps, más fines de semana ocupados, muchos “pues no sé si vamos a llegar, que no llegamos, que sí, que llegamos”,  hasta el trapo y escoba en mano diez minutos antes para que todo estuviera perfecto.  Y luego todo es perfecto y lo sabes cuando los invitados se quedan un ratito más del previsto y no pierden la sonrisa ni dejan de conversar con unos y con otros.  Ahí está el árbol y su placa, identificándonos y haciéndonos distintos. Y eso es solo un ejemplo y un logro resultado de ese entusiasmo del que os hablo.

También podríamos decir que no nos limita el tamaño. O que no dejamos que se vea lo que tenemos de pequeños (como Colegio claro, porque el Decano, pequeño, pequeño, no es, sino todo lo contrario). En estos años cada vez que hemos organizado algo la consigna del Decano ha sido la de buscar el mejor escenario. Las juras de nuevos letrados han tenido la importancia que merecen, en escenarios de lujo, coincidiendo con los nombramientos de letrados de honor, los reconocimientos a los mayores de 25 años en el ejercicio de la profesión y los homenajes a nuestros mayores. Hemos organizado comidas y cenas que os han hecho felices, orgullosos de formar parte de esta familia del ICASUECA y en las que el mismo Decano ha sido el encargado de negociar y cerrar los locales, los menús, los precios (esto siempre con el consentimiento del Tesorero). En el Colegio tenemos a gala decir que todo el que ha venido invitado o a participar en algún acto ha quedado encantado y quiere volver. Y es porque también, Decano al frente, somos muy hospitalarios.

En definitiva, el Colegio ha sido en estos últimos años y bajo la ‘decanía’ de Xuso, la imagen pública de una abogacía reivindicativa y comprometida con los temas de actualidad, temas que exigen compromiso por parte de la sociedad civil, como la violencia de género o la igualdad; de una abogacía solidaria, colaborando entre otras causas, con la lucha contra el cáncer; de una abogacía que mira el futuro y sabe la necesidad de formación continua, organizando jornadas y cursos de calidad; de una abogacía comprometida con el turno de oficio; de una abogacía que apuesta por el diálogo y el entendimiento con el resto de los operadores jurídicos y de una abogacía que se implica y participa en todas aquellas actividades  que dignifican y tratan de mejorar y dar a conocer nuestra profesión.

Y como supongo que el rollo ya es considerable, para acabar, os dejo sus palabras, porque él mejor que nadie para explicaros que ha sido ser Decano y porque quiere y va a seguir siendo Decano

“Contar-vos q vaig a continuar 4 anys més de Degá del Il-lustre Col-legi d’advocats de Sueca. Només m’he presentat jo al càrrec, i automáticament repeteix.

Vull donar les gràcies a tots els q han estat al meu costat, en especial a la Junta de Govern, a Merxe i a Debora, als companys q sempre han estat al nostre costat, I sobretot a la meua Mar i a Lluiset q han tingut q aguantar les ausencies dels viatges i el malhumor dels dies difícils.

Estos anys han sigut increíbles. Molta i dura feina, idear iniciatives i fer-les realitats. Prendre decisions, de vegades dures i de vegades boniques, i sobretot APRENDRE.
Hem intentat fer-ho lo millor posible per a dignificar la nostra professió, millorar les condicions de treball dels nostres companys i q el Col-legi siga un referent de progrés, solidaritat i reivindicació igualitària i de identitat de la societat civil valenciana de la q som part.

Però encara falta molt per fer. Tinc il-lussió i ganes de treballar. Per aixó anem a continuar. No dubteu a comentar-mos les vostres crítiques. Sabeu que som receptius. Creguem en el diàleg.

Si veniu al dinar de Nadal del dia 23, ho celebrarem…..

1. D. Redeu!! M’enrrolle més q la vicedegana!! “

La letra cursiva son las palabras de Xuso Muñoz Carrasquer en su Facebook el pasado viernes 13.12.19

 Beatriz Gomar Grau

Vicedecana ICASUECA