MEDIACIÓ: PRESENT I FUTUR. UNA RESPONSABILITAT DE TOTS.

Si li preguntem a Google que és la mediació la resposta serà unànime: un sistema alternatiu de resolució de conflictes. Un procés en el qual les parts en conflicte, per si mateixes, busquen aconseguir acords, ajudades en el procés per un tercer, el mediador, que no té poder de decisió sinó que únicament gestiona el procediment. Si indaguem una mica més veiem que no és un sistema alternatiu a la justícia sinó complementari la major part de les vegades, que ni impedeix ni ens limita a acudir a la via judicial i al qual sempre podem recórrer, malgrat haver iniciat ja tal via.
Malgrat això, malgrat el bondadós del sistema, malgrat la legislació que es ve desenvolupant en esta matèria, la mediació no acaba d’implantar-se ni arrancar en este país.
Per casualitat, atzar o destinació jo vaig estar fa un parell de mesos en les III Jornades de Mediació organitzades pel CGPJ i el CGAE. Què faig en unes jornades de mediació si no tinc títol de mediadora?, vaig pensar. El mateix que els altres advocats/as, els/as companys/as de Juntes de Govern d’altres Col·legis, el mateix que els jutges i jutgesses i/o Magistrats/as presents. Obrir la ment, aprendre i compartir. Perquè crec que tots els assistents teníem un denominador comú: vocació de conciliadors, de pacificadors, de dialogants. Es van obrir eixes jornades de manera positiva i esperançadora, proclamant que entre tots, una justícia millor és possible. I jo, que soc una ferma creient d’això, vaig obrir les oïdes i vaig parar atenció.
I, una vegada finalitzades les jornades, vaig traure algunes conclusions que vaig plasmar en paper per a no oblidar.
La primera conclusió, la més òbvia i tothom sap: que la mediació és un mètode alternatiu i complementari de resolució de conflictes que obri un nou camp de treball.
La segona: que queda molt per fer encara i falta molta mentalització. De la ciutadania, perquè sàpia i aprenga que pot resoldre els seus conflictes a través del diàleg; de la judicatura, perquè sàpia i entenga que no és una sobrecàrrega de treball per al jutjat i de l’advocacia, perquè no ens done por aconsellar als clients la derivació, perquè en mediació continuem sent subjectes responsables des del principi fins al final.
I una tercera: que la mediació intrajudicial suposa un nou model de justícia i de jutge, una nova visió i dimensió de la tutela judicial efectiva, que sense mediació de qualitat no serà possible la cultura de la mediació en aquest país amant del litigi i que un tercer ens done la raó.
Un incís, amb la mediació passa com amb la violència de gènere, evidentment (per favor, que se m’entenga), salvant l’immens abisme entre l’una i l’altra. Comparteixen que no s’assembla progressar en cap d’elles, que requereixen totes dues de molta educació i formació i un profund canvi cultural, sense els quals no serà possible ni la implantació de la primera, ni l’eliminació de la segona.
Podria explicar-vos de què se’ns va parlar en cada ponència però preferisc deixar-vos unes quantes frases per a la reflexió i el debat:
-
Es fa justícia perquè no perisca el món, no perquè pereix el món.
-
Una societat que advoca per la cultura de l’acord és una societat millor.
-
Els operadors jurídics han de ser els agents del canvi.
-
Els tribunals han de ser l’últim remei, no el primer recurs.
-
La vocació pel litigi és consubstancial a la cultura espanyola.
-
Cal superar eixa necessitat de guanyar per a tindre reconeixement.
-
Les persones incíviques i macarres constitueixen hui dia el top de la modernitat. Hi ha molt més incivisme que assetge.
-
Una organització sana no és la que nega el conflicte sinó la que l’afronta i resol.
-
L’estat de benestar comporta a una societat infantil que crea conflictes on no n’hi ha i perquè no n’hi ha.
-
El mediador no és ni jutge ni part.
-
No tota asimetria és causada per la mateixa mena de desequilibri de poder.
-
La diferència entre sentir i escoltar és que en el segon dels casos s’ha de raonar al que ha parlat, els motius pels quals se li dona la raó o se li lleva.
-
Tots portem motxilla. Les barreres, siguen del tipus que siguen, han de desaparéixer de la taula, perquè queden només les persones.
-
Una justícia que no és pròxima no és justa.
-
En els processos de família, la decisió judicial marca una petjada per a tota la vida en els progenitors i en els seus fills.
-
Un menor no té la maduresa suficient per a acceptar la responsabilitat dels seus desitjos.
-
La distància no ha de mesurar-se en quilòmetres, sinó en temps.
-
Compartir no és el mateix que repartir.
-
En l’àmbit de la família, l’emoció és més potent que la raó.
-
Algú que no se sent responsable no se sent en la necessitat de reparar el mal.
-
La justícia restaurativa humanitza el dret penal.
Si alguna d’eixes frases convida a qui puga llegir-les a la reflexió, em done per satisfeta. I com a advocada i per al conjunt de l’advocacia: l’actuació/postura de l’advocat i l’advocada enfront de cada conflicte –ja siga laboral, civil o penal- té molt a aconseguir o no acords. Té molt a veure amb l’advocacia conciliadora, pacificadora, facilitadora d’acords allí on es poden aconseguir. I, anomenem-ho escolta activa o cridem-ho posar-se en la pell de l’altre, tots els operadors jurídics acabem influint en major o menor mesura en el futur de terceres persones, així que, deixem-les parlar, escoltem-les primer.
Crec que en mediació cal aprofundir en la fórmula de col·laboració de tots els operadors jurídics, en el treball en conjunt. Compartir els diversos prismes o punts de vista des de l’experiència que dona estar en un costat o un altre de l’estrada, donant el mateix si eres advocada de poble (orgullosa de ser-ho) o Magistrada de.., escoltar les queixes constructives, dialogar, en definitiva, treballar a l’uníson per a aconseguir una justícia de qualitat, en la qual la mediació té tot per dir, perquè una justícia millor és possible. Si no es col·labora, si no es cree en el mètode alternatiu, difícilment la mediació tindrà recorregut.
Així que a punt de celebrar el dia europeu de la mediació jo convide a la reflexió a tots els que heu perdut dos minuts a llegir-me. Així que torneu a rellegir les frases que us he deixat i penseu quantes compartiu i si creieu que el diàleg i l’acord també són justícia.
Divendres que ve, a les portes de l’edifici de jutjats es col·locarà una taula informativa per a donar a conéixer la mediació i es procedirà a la lectura d’un manifest en pro d’aquesta. I en deu dies, el pròxim dia 30, celebrarem a la vesprada una interessantíssima xarra-col·loqui sobre la mediació intrajudicial en la qual també ens aproximarem i donarem a conéixer la legislació autonòmica en matèria de mediació i el nou reglament que està a punt d’aprovar-se. Us convide a tots, als professionals de la mediació, de la justícia, de l’advocacia, a assistir per a debatre amb tots vosaltres, per a parlar, per a intercanviar punts de vista, que per ací es comença i d’això es tracta: de diàleg, d’enteniment, d’acostament, de compromís.


Por casualidad, azar o destino yo estuve hace un par de meses en las III Jornadas de Mediación organizadas por el CGPJ y el CGAE. ¿Qué hago en unas jornadas de mediación si no tengo título de mediadora?, pensé. Pues lo mismo que los otros abogados/as, los/as compañeros/as de Juntas de Gobierno de otros Colegios, lo mismo que los jueces y juezas y/o Magistrados/as presentes. Abrir la mente, aprender y compartir. Porque creo que todos los asistentes teníamos un denominador común: vocación de conciliadores, de pacificadores, de dialogantes. Se abrieron esas jornadas de manera positiva y esperanzadora, proclamando que entre todos, una justicia mejor es posible. Y yo, que soy una firme creyente de ello, abrí los oídos y presté atención.
Un inciso, con la mediación pasa como con la violencia de género, evidentemente (por favor, que se me entienda), salvando el inmenso abismo entre una y otra. Comparten que no se parece progresar en ninguna de ellas, que requieren ambas de mucha educación y formación y un profundo cambio cultural, sin los que no será posible ni la implantación de la primera, ni la eliminación de la segunda.
Creo que en mediación hay que profundizar en la fórmula de colaboración de todos los operadores jurídicos, en el trabajo en conjunto. Compartir los diversos prismas o puntos de vista desde la experiencia que da estar en un lado u otro del estrado, dando lo mismo si eres abogada de pueblo (orgullosa de serlo) o Magistrada de.., escuchar las quejas constructivas, dialogar, en definitiva, trabajar al unísono para conseguir una justicia de calidad, en la que la mediación tiene todo por decir, porque una justicia mejor es posible. Si no se colabora, si no se cree en el método alternativo, difícilmente la mediación tendrá recorrido.