MEDIACIÓ: PRESENT I FUTUR. UNA RESPONSABILITAT DE TOTS.
Si li preguntem a Google que és la mediació la resposta serà unànime: un sistema alternatiu de resolució de conflictes. Un procés en el qual les parts en conflicte, per si mateixes, busquen aconseguir acords, ajudades en el procés per un tercer, el mediador, que no té poder de decisió sinó que únicament gestiona el procediment. Si indaguem una mica més veiem que no és un sistema alternatiu a la justícia sinó complementari la major part de les vegades, que ni impedeix ni ens limita a acudir a la via judicial i al qual sempre podem recórrer, malgrat haver iniciat ja tal via.
Malgrat això, malgrat el bondadós del sistema, malgrat la legislació que es ve desenvolupant en esta matèria, la mediació no acaba d’implantar-se ni arrancar en este país.
Per casualitat, atzar o destinació jo vaig estar fa un parell de mesos en les III Jornades de Mediació organitzades pel CGPJ i el CGAE. Què faig en unes jornades de mediació si no tinc títol de mediadora?, vaig pensar. El mateix que els altres advocats/as, els/as companys/as de Juntes de Govern d’altres Col·legis, el mateix que els jutges i jutgesses i/o Magistrats/as presents. Obrir la ment, aprendre i compartir. Perquè crec que tots els assistents teníem un denominador comú: vocació de conciliadors, de pacificadors, de dialogants. Es van obrir eixes jornades de manera positiva i esperançadora, proclamant que entre tots, una justícia millor és possible. I jo, que soc una ferma creient d’això, vaig obrir les oïdes i vaig parar atenció.
I, una vegada finalitzades les jornades, vaig traure algunes conclusions que vaig plasmar en paper per a no oblidar.
La primera conclusió, la més òbvia i tothom sap: que la mediació és un mètode alternatiu i complementari de resolució de conflictes que obri un nou camp de treball.
La segona: que queda molt per fer encara i falta molta mentalització. De la ciutadania, perquè sàpia i aprenga que pot resoldre els seus conflictes a través del diàleg; de la judicatura, perquè sàpia i entenga que no és una sobrecàrrega de treball per al jutjat i de l’advocacia, perquè no ens done por aconsellar als clients la derivació, perquè en mediació continuem sent subjectes responsables des del principi fins al final.
I una tercera: que la mediació intrajudicial suposa un nou model de justícia i de jutge, una nova visió i dimensió de la tutela judicial efectiva, que sense mediació de qualitat no serà possible la cultura de la mediació en aquest país amant del litigi i que un tercer ens done la raó.
Un incís, amb la mediació passa com amb la violència de gènere, evidentment (per favor, que se m’entenga), salvant l’immens abisme entre l’una i l’altra. Comparteixen que no s’assembla progressar en cap d’elles, que requereixen totes dues de molta educació i formació i un profund canvi cultural, sense els quals no serà possible ni la implantació de la primera, ni l’eliminació de la segona.
Podria explicar-vos de què se’ns va parlar en cada ponència però preferisc deixar-vos unes quantes frases per a la reflexió i el debat:
-
Es fa justícia perquè no perisca el món, no perquè pereix el món.
-
Una societat que advoca per la cultura de l’acord és una societat millor.
-
Els operadors jurídics han de ser els agents del canvi.
-
Els tribunals han de ser l’últim remei, no el primer recurs.
-
La vocació pel litigi és consubstancial a la cultura espanyola.
-
Cal superar eixa necessitat de guanyar per a tindre reconeixement.
-
Les persones incíviques i macarres constitueixen hui dia el top de la modernitat. Hi ha molt més incivisme que assetge.
-
Una organització sana no és la que nega el conflicte sinó la que l’afronta i resol.
-
L’estat de benestar comporta a una societat infantil que crea conflictes on no n’hi ha i perquè no n’hi ha.
-
El mediador no és ni jutge ni part.
-
No tota asimetria és causada per la mateixa mena de desequilibri de poder.
-
La diferència entre sentir i escoltar és que en el segon dels casos s’ha de raonar al que ha parlat, els motius pels quals se li dona la raó o se li lleva.
-
Tots portem motxilla. Les barreres, siguen del tipus que siguen, han de desaparéixer de la taula, perquè queden només les persones.
-
Una justícia que no és pròxima no és justa.
-
En els processos de família, la decisió judicial marca una petjada per a tota la vida en els progenitors i en els seus fills.
-
Un menor no té la maduresa suficient per a acceptar la responsabilitat dels seus desitjos.
-
La distància no ha de mesurar-se en quilòmetres, sinó en temps.
-
Compartir no és el mateix que repartir.
-
En l’àmbit de la família, l’emoció és més potent que la raó.
-
Algú que no se sent responsable no se sent en la necessitat de reparar el mal.
-
La justícia restaurativa humanitza el dret penal.